Ferdinand Pfohl

Ferdinand Pfohl (Elbogen (Bohèmia), 12 d'octubre de 1862 - Bergedorf avui barri d'Hamburg, 16 de desembre de 1949), fou un crític musical, escriptor i compositor bohemi.

Estudià lleis a Praga, i després filosofia i música en la Universitat de Leipzig (1885), i, privadament, amb Oscar Paul. Es dedicà a la crítica musical, i escriví aquesta secció en el ''Daheim'' (1891), entrà en la redacció del ''Hamburger Nachrichten'' el 1892, i muntà el departament musical; codirector del Conservatori Vogt (1908), allà explicà teoria, estètica, locució i estil; va donar conferències públiques en pro del desenvolupament de l'educació musical, i fou nomenat professor reial el 1913.

Autor de les obres següents: * ''Hollenbreughel als Erzicher, Bayreuther Fanfaren, Die Nibelungen in Bayreuth'' (1896); * ''Die Moderne Oper'' (1894); * ''A Nikisch'' (1900); * arguments del ''Fidelio'', de Beethoven, i de les òperes de Wagner; ''Der fliegende Holländer, Lohengrin, Tannhäuser, Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg'' i ''Parsifal''; * ''Richard Wagner, sein Leben und Schaffen'' (Berlín, 1911); * ''Karl Grammann, ein Künstlerleben'' (Berlín, 1910); * ''Quer durch Afrika'' (1891); * ''West-Ostliche Fahrteh'' (1902).

Composicions: * ''Mondrondels'', op. 4; * ''Sirenenlieder'', op. 9; * ''Turmballaden'', op. 14, i d'altres cançons; * ''Pierre lunaire'' i ''Die versunkene Glocke'', poemes simfònics; * ''Das Meer'', fantasia simfònica en cinc moviments; * ''Frau Holle'', ballet, op. 14; * ''Twardowsky'', per a cor d'homes, ''mezzosoprano'' i orquestra, op. 10. Les peces per a piano ''Strandbilder, Elegische Suite'', etc. Proporcionat per Wikipedia