Claude Le Jeune

Claude Le Jeune (Valenciennes, 1528 o 1530 – París, 26 de setembre de 1600) fou un compositor francès del Renaixement.

El 1582 era mestre de la música particular del duc d'Anjou i el 1583 compositor de cambra del rei. Fou un dels primers a abraçar el protestanttisme i s'ignora si estava a París durant la nit de Sant Bartomeu. Considerat com un dels continuadors més notables de Janequin, posà música als poemes de Baïf.

Llista les seves obres principals: * ''X psaumes de David'', a quatre veus (1564); * ''Airs à 4 et 5 p.'' (1595); * ''Dodécachorde'', 12 salms de dos a 7 veus (1598); * ''150 psaumes à 3 p.'' (1602-1608 i 1610); * ''Le printemps'', madrigals de dos à vuit veus (1603); * ''Octonaires de vanité'', de 3 a 4 veus (1606); * ''Psaumes en vers mesurés'', de 2 à 8 veus; * ''Missa ad placitum 5-6 v.'' (1607); * ''Livre de meslanges'', de 4 a 6 veus (1585 i 1612), i ''Les CL psaumes de David à 4 p.'' (1613). Proporcionat per Wikipedia