André Campra

André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744) fou un compositor francès, famós en el període comprès entre Lully i Rameau. Conegut per ser l'introductor del gust italià en la música francesa.

Feu els primers estudis musicals sota la direcció de Guillaume Poitevin, beneficiat de l'església metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Toló (1679), més tard de la d'Arle (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es traslladà a París per desenvolupar idèntiques funcions a l'església dels jesuïtes i poc després a la catedral de Nôtre-Dame.

Com que aquest càrrec li impedia dedicar-se a la composició i direcció d'òperes renuncià a ell, després d'haver-ne estrenat dues amb gran èxit, emprant el nom del seu germà Josep. El 1722 va obtenir el nomenament de mestre director de la capella reial i a partir de llavors va escriure sobretot obres religioses.

Entre les seves òperes més notables citarem: * ''L'Europe galante'' (1697) * ''Le carnaval de Venice'' (1699) * ''Hesione'' (1700) * ''Aréthuse'' (1701) * ''Tancrède'' (1701) * ''Les Muses'' (1703) * ''Iphigénie en Tauride'' (1704) * ''Telémaque'' (1704) * ''Alcine'' (1705) * ''Hippodamie'' (1708) * ''Les fêtes venitiennes'' (1710), en aquesta òpera debutà en el ballet la jove ballarina Marie Sallé. * ''Idomenée'' (1712) * ''Les amours de Mars et Venus'' (1713) * ''Camille'' (1717) * ''Les âges'' (1718) * ''Achille et Déidamie'' (1736).

En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idíl·liques, ratllant a gran altura en les circumstàncies passionals, que brillen especialment en ''Idomenée''. Amb ''L'Europe galante'' presentà un nou gènere de composicions que participava de l'òpera i el ball, i que es va anomenar òpera-ballet. Les seves composicions, fàcils i elegants, són un model de l'art delicat i lleuger del .

A més de les òperes citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700).

Entre les obres més notables en aquest gènere que se li deuen hi figuren: ''Venus'' (1698); ''Le Destin du nouveau siècle'' (1700); ''Les fêtes de Corinthe'' (1717); ''Le Génie de la Bourgogne'' (1732) i ''Les noces de Venus'' (1740). També destaca el seu ''Rèquiem''. Algunes de les òperes de Campra figuren en la col·lecció dels ''Chefs d'oeuvre de l'Opéra français'', de Michaelis. Proporcionat per Wikipedia